( 28 )

Antoni Veciana

La naturalesa li esperonava a sortir de l’estudi, li exigia fer un recorregut pels vorals forestals o el Camí de Ronda i el torturava la troballa de les paraules precises que poguessin descriure-les. Malgrat això, va acabar una novel·la i va començar a rumiar alguns contes.

( 29 )

Va veure per segon cop a la vida una Mantis que la visità un parell de vegades: prop de l’inici i prop del final de la seva residència. Va acabar una novel·la que “inclou espirals, cercles i caragols”, i després es va dedicar a la recerca d’una altra que “enceta entre bombardejos”.

( 30 )

Gairebé cada tarda, després de treballar en l’escriptura, va practicar les Suites per a violoncel de Bach. Entre una cosa i l’altra, també treia les aquarel·les i dedicava dibuixos als seus plats favorits de la cuina de Sanià.

( 26 )

Va recórrer la zona tot cercant cantants d’havaneres i, seduïda per la figura del far, va caminar fins a San Sebastià amb un llibre (de María Negroni) sobre Orfeu dins la butxaca.

( 27 )

Va fer de programador de cinema a la tercera planta de Sanià i va compartir innombrables títols de llibres que l’apassionen. Practicava Tai Chi al safareig i, malgrat el fred, gairebé cada dia es va banyar al mar.

( 24 )

No esmorzava mai perquè treballava en la solitud de la nit. Les tardes les dedicava a còrrec pel camí forestal. Va mirar de no prémer el botó del pànic, i ho aconseguí.

( 25 )

Va trobar una butaca de pedres a Cala Canyers, on anava a meditar cada matí. Va escriure el seu diari com si fos Truman Capote, a qui va dedicar un poema. Va fer una donació de llibres per a la biblioteca de Sanià.

( 23 )

Inspirat per Goya, el protagonista del seu llibre, va descobrir el sabor i els efectes de l’Orujo. Va nedar gairebé cada dia, malgrat les ferocitats del mar, de Cala Canyers a Cala Sanià. Va experimentar (de nou) el que significa passar un mes sense Wi-Fi.

( 22 )

Va escriure tant que es va oblidar de l’ordre del temps (una matinada va començar a les 2). Va gaudir del paisatge, de les aromes del menjar, del soroll del mar i, sobretot, del vi Polsosa de Mas Molla.

( 20 )

Va empaperar el seu estudi amb l’estructura de la seva novel•la, va donar a conèixer el Patxaran i va apuntalar les sobretaules amb el bon humor. La cançó “Freed From Desire” la va perseguir al llarg de la seva estada.

( 21 )

Va intentar caçar fantasmes amb la càmera del telèfon. Els va llençar el Tarot a la casa i als seus col·legues. Va mantenir la Ploma a ratlla, va lluitar contra insectes i va escapar d’un pit-roig que es va colar al seu estudi.

( 19 )

Londres, Anglaterra. Entrava a l’aigua abans de les primeres llums del dia i després es tancava al seu estudi monàstic. Va treballar en un llibre de no ficció sobre la crisi del cristianisme a Anglaterra d’ara.

( 18 )

Buenos Aires, Argentina. Cada dia es despertava a les set del matí per escriure sense treva. Va portar alfajores de regal, va treure a passejar la Ploma pels boscos i va arribar a percebre les presències de la finca.

( 17 )

Oaxaca, Mèxic. Solia narrar somnis ancestrals durant els esmorzars. Va llegir Selva Almada i va anar alternant el seu treball entre contes i novel·les. La seva gosseta Lucerito va protegir el llindar sagrat de Sanià.

( 16 )

Nova York, EEUU. Va seguir una de les moltes tradicions de Sanià: estirar-se a l’hamaca a mirar les estrelles a les tres de la matinada. Va caminar pels jardins de Cap Roig, va perfeccionar el castellà i es va submergir plenament en la seva tercera novel·la.

( 15 )

Santander. Va intentar desxifrar els misteris de Jeanne Dielman. Evadint la llum difícil, solia escriure fins a les cinc o dos quarts de cinc de la matinada.

( 14 )

Barcelona. Va compartir els seus processos creatius, va bussejar a la cala Estreta i va incorporar el mate per acabar els últims tres capítols de la seva novel·la.

( 13 )

Barranquilla, Colombia. Va treballar un assaig oníric i personal: va esclarir records caribenys des de l’última planta de Sanià; va visitar boscos eròtics, va cuidar la Ploma i va anar a buscar les seves arrels a Patern, Itàlia.

( 12 )

Madrid. Va acabar un manuscrit que arrossegava de fa més de set anys.

( 11 )

Sant Sebastià. Va escriure, va nedar i va llegir gairebé tota l’obra de Zambra (li va faltar Mis documentos). 

( 10 )

Junín, província de Buenos Aires, Argentina. Durant l’estada, va buscar els rastres de Truman Capote. Gairebé el ressuscita. 

( 09 )

Tarragona. Gairebé tot el temps tenia fred, però treballava sense parar en tres projectes: l’edició de la segona novel·la, l’inici de la tercera i un doctorat que prepara sobre l’amor.

( 08 )

Ávila. Va jugar amb el seu fill, en Nicanor, a la sorra de platja Castell, va caminar cada dia pel bosc i va treballar en un poema llarg, La hora del abejorro. 

( 07 )

Granollers. Abans de posar-se a treballar en la seva segona novel·la, sortia a passejar pel camí de Ronda matí i tarda. Va esplugar la biblioteca de Sanià. 

( 06 )

Lima, Perú. “Per fi vaig tenir la meva habitació impròpia davant del mar. Aquí vaig escriure la meva novel·la mariateguista”. 

( 05 )

Barcelona. Es va concentrar a desenvolupar el text La herida erótica, que va guanyar la Beca Finestres d’Assaig 2022.

( 04 )

Northamptonshire, Anglaterra. Tot i que va contemplar el mar llargament, va aconseguir desfer-se d’un manuscrit de més de 400 folis i convertir-lo en un meravellós llibre: Pluto’s Got Something to Say.  

( 03 )

Malla. Li va faltar molt poc per acabar la seva tercera novel·la, Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres. Quan feia bon temps, anava a fer ioga a cala Canyers. 

( 02 )

Westmeath, Irlanda. Li agradava escriure a platja Castell. A Sanià, va llegir per primer cop A sang freda i va treballar la primera part de la seva segona novel·la. 

( 01 )

San José de Costa Rica. Va treballar Zapote, la seva segona novel·la, i va escriure un poema bellíssim, El paleta.  

( 28 )

La naturalesa li esperonava a sortir de l’estudi, li exigia fer un recorregut pels vorals forestals o el Camí de Ronda i el torturava la troballa de les paraules precises que poguessin descriure-les. Malgrat això, va acabar una novel·la i va començar a rumiar alguns contes.

( 29 )

Va veure per segon cop a la vida una Mantis que la visità un parell de vegades: prop de l’inici i prop del final de la seva residència. Va acabar una novel·la que “inclou espirals, cercles i caragols”, i després es va dedicar a la recerca d’una altra que “enceta entre bombardejos”.

( 30 )

Gairebé cada tarda, després de treballar en l’escriptura, va practicar les Suites per a violoncel de Bach. Entre una cosa i l’altra, també treia les aquarel·les i dedicava dibuixos als seus plats favorits de la cuina de Sanià.

( 26 )

Va recórrer la zona tot cercant cantants d’havaneres i, seduïda per la figura del far, va caminar fins a San Sebastià amb un llibre (de María Negroni) sobre Orfeu dins la butxaca.

( 27 )

Va fer de programador de cinema a la tercera planta de Sanià i va compartir innombrables títols de llibres que l’apassionen. Practicava Tai Chi al safareig i, malgrat el fred, gairebé cada dia es va banyar al mar.

( 24 )

No esmorzava mai perquè treballava en la solitud de la nit. Les tardes les dedicava a còrrec pel camí forestal. Va mirar de no prémer el botó del pànic, i ho aconseguí.

( 25 )

Va trobar una butaca de pedres a Cala Canyers, on anava a meditar cada matí. Va escriure el seu diari com si fos Truman Capote, a qui va dedicar un poema. Va fer una donació de llibres per a la biblioteca de Sanià.

( 23 )

Inspirat per Goya, el protagonista del seu llibre, va descobrir el sabor i els efectes de l’Orujo. Va nedar gairebé cada dia, malgrat les ferocitats del mar, de Cala Canyers a Cala Sanià. Va experimentar (de nou) el que significa passar un mes sense Wi-Fi.

( 22 )

Va escriure tant que es va oblidar de l’ordre del temps (una matinada va començar a les 2). Va gaudir del paisatge, de les aromes del menjar, del soroll del mar i, sobretot, del vi Polsosa de Mas Molla.

( 20 )

Va empaperar el seu estudi amb l’estructura de la seva novel•la, va donar a conèixer el Patxaran i va apuntalar les sobretaules amb el bon humor. La cançó “Freed From Desire” la va perseguir al llarg de la seva estada.

( 21 )

Va intentar caçar fantasmes amb la càmera del telèfon. Els va llençar el Tarot a la casa i als seus col·legues. Va mantenir la Ploma a ratlla, va lluitar contra insectes i va escapar d’un pit-roig que es va colar al seu estudi.

( 19 )

Londres, Anglaterra. Entrava a l’aigua abans de les primeres llums del dia i després es tancava al seu estudi monàstic. Va treballar en un llibre de no ficció sobre la crisi del cristianisme a Anglaterra d’ara.

( 18 )

Buenos Aires, Argentina. Cada dia es despertava a les set del matí per escriure sense treva. Va portar alfajores de regal, va treure a passejar la Ploma pels boscos i va arribar a percebre les presències de la finca.

( 17 )

Oaxaca, Mèxic. Solia narrar somnis ancestrals durant els esmorzars. Va llegir Selva Almada i va anar alternant el seu treball entre contes i novel·les. La seva gosseta Lucerito va protegir el llindar sagrat de Sanià.

( 16 )

Nova York, EEUU. Va seguir una de les moltes tradicions de Sanià: estirar-se a l’hamaca a mirar les estrelles a les tres de la matinada. Va caminar pels jardins de Cap Roig, va perfeccionar el castellà i es va submergir plenament en la seva tercera novel·la.

( 15 )

Santander. Va intentar desxifrar els misteris de Jeanne Dielman. Evadint la llum difícil, solia escriure fins a les cinc o dos quarts de cinc de la matinada.

( 14 )

Barcelona. Va compartir els seus processos creatius, va bussejar a la cala Estreta i va incorporar el mate per acabar els últims tres capítols de la seva novel·la.

( 13 )

Barranquilla, Colombia. Va treballar un assaig oníric i personal: va esclarir records caribenys des de l’última planta de Sanià; va visitar boscos eròtics, va cuidar la Ploma i va anar a buscar les seves arrels a Patern, Itàlia.

( 12 )

Madrid. Va acabar un manuscrit que arrossegava de fa més de set anys.

( 11 )

Sant Sebastià. Va escriure, va nedar i va llegir gairebé tota l’obra de Zambra (li va faltar Mis documentos). 

( 10 )

Junín, província de Buenos Aires, Argentina. Durant l’estada, va buscar els rastres de Truman Capote. Gairebé el ressuscita. 

( 09 )

Tarragona. Gairebé tot el temps tenia fred, però treballava sense parar en tres projectes: l’edició de la segona novel·la, l’inici de la tercera i un doctorat que prepara sobre l’amor.

( 08 )

Ávila. Va jugar amb el seu fill, en Nicanor, a la sorra de platja Castell, va caminar cada dia pel bosc i va treballar en un poema llarg, La hora del abejorro. 

( 07 )

Granollers. Abans de posar-se a treballar en la seva segona novel·la, sortia a passejar pel camí de Ronda matí i tarda. Va esplugar la biblioteca de Sanià. 

( 06 )

Lima, Perú. “Per fi vaig tenir la meva habitació impròpia davant del mar. Aquí vaig escriure la meva novel·la mariateguista”. 

( 05 )

Barcelona. Es va concentrar a desenvolupar el text La herida erótica, que va guanyar la Beca Finestres d’Assaig 2022.

( 04 )

Northamptonshire, Anglaterra. Tot i que va contemplar el mar llargament, va aconseguir desfer-se d’un manuscrit de més de 400 folis i convertir-lo en un meravellós llibre: Pluto’s Got Something to Say.  

( 03 )

Malla. Li va faltar molt poc per acabar la seva tercera novel·la, Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres. Quan feia bon temps, anava a fer ioga a cala Canyers. 

( 02 )

Westmeath, Irlanda. Li agradava escriure a platja Castell. A Sanià, va llegir per primer cop A sang freda i va treballar la primera part de la seva segona novel·la. 

( 01 )

San José de Costa Rica. Va treballar Zapote, la seva segona novel·la, i va escriure un poema bellíssim, El paleta.  

El vostre missatge s’ha enviat correctament.
Ens posarem en contacte amb tu el més aviat possible.